La deixa


Obra:Lloc (p. 104)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

La deixa

 

En la mort del bisbe Torras i Bages

 

El Bisbe els va beneir

amb la mà dreta i l'esquerra.

 

Oh Pare i Mestre que te n'has anat

pels camins de l'eternitat!

Oh Pare! Anit passada t'he sentit

quan anaves muntant a l'infinit,

sota els braços junyits l'ànima closa;

tancades les parpelles. -¿Quina cosa

volies dir-me a mi, dir-nos a tots?

¿O era que els teus llavis, tan devots,

el rosari passaven, rosa a rosa?

Ai, ja no hi era la mirada clara

en ta ferrenya cara

que lluí tota dolça d'amistat

al fred palau, en nua terra avara,

quan anàvem, com fills, al teu costat!

Però pujant a d'altres lletanies,

sobtadament els braços estenies:

i jo queia tot sol, com en un freu,

de genollons en terra,

a sentir, com les planes i la serra,

la gran ombra de Creu.

 

Oh Catalunya, camp ara mateix sembrat,

novella nau, encara no gosada,

casa d'ahir, tot just embanderada,

infant al caire de la humanitat,

sigues en pau, que Ell t'ha senyat!