A mida que el sol aplanava...


Obra:Sota Montjuïc (p. 169)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

A mida que el sol aplanava els seus raigs per damunt de les cases, s'anava animant el tragí. De la part de Montjuïc se veien vindre colles d'homes emmascarats de cara i bruts de roba pel seu treball. La xemeneia de la fàbrica d'electricitat no es cansava de treure fum, que confonia l'aspecte del carrer. Dels quartels se sentien els tocs de corneta i el renillar de les cavalleries. Era ja de nit. El xivarri creixia. De les botigues se sentien els cants, de les tavernes els acordions ploraners que feien ballar als mariners anglesos i italians.

A dintre a casa el Salvador les taules estaven plenes d'homes que joiosos accepten les falagueries forçades de les noies que, pintades de cara, dissimulen el seu to anèmic. Rialles, crits, salts, empentes i beguda a dojo. Tot se remou. Els colors de les robes semblen que brollin pel constant moviment. L'acordió toca que toca, i els demés vinga ballar, cantar, saltar i beure, omplenant-se la sala de fum i fortor.

Les taules del burro tampoc paraven un moment, plenes de jugadors i tafaners que, drets al darrera, s'agrupaven per veure les jugades. Els mossos, diligents, omplien els estómacs de sucs estranys, i el calaix de l'amo de diners. El taulell del copeig tampoc parava. En el carrer hi havia molta gent, els uns amunt, els altres avall, i les portes s'omplien de tafaners que s'agrupaven mirant amb curiositat els interiors. Les dones envestien impertinentes, amb hipòcrita salameria, als que semblava que passaven indiferents.

Davant del carrer d'en Cid s'estava el Terregada explicant al sereno les impressions que tenia respecte l'assassí. No es trobava enlloc, puix els diaris havien publicat que se suposava que era ell, dient el seu nom, i, com es natural, s'amagà o fugí de la ciutat.