Vaig anar de pont a pont...


Obra:L'últim patriarca (p. 191-192)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Vaig anar de pont a pont, com a l'oca. Del pont de ciment al pont romànic, que no pas romà, i havia mirat a les aigües brutes i tot, per si el descobria flotant damunt les restes de pells d'animals procedents de les fàbriques. Imagina't, si la vida canviaria si ell sortia de l'aigua amb els ulls esberlats i els llavis morats. Imagina't si tot hagués estat així. Ploraries molt i molt, però era una possibilitat que no t'anguniejava del tot, no senyor. Et va fer por mirar-te per dins i veure't anhelant un final com aquell, o pitjor o millor, però així de tràgic.

Encara vaig tenir temps d'abocar-me al pont que sempre m'ha agradat i olorar-ne les pedres. No hi havia ningú pel carrer, potser era diumenge o festiu. La botiga de llanes era tancada i vaig tornar a casa fent salts damunt les llambordes lluents. La mare em va cridar des de la finestra. Però què estàs fent? Com pots posar-te a jugar en un moment com aquest?, i tu vas dir és que no l'he trobat ni l'ha vist ningú.