Aquella tarda, neta de boira...


Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Aquella tarda, neta de boira, la Laura no havia pogut estar-se de sortir, atreta per l'abrandament de la posta d'octubre. Recolzada a l'ampit del pont del Codolar, com tantes altres vegades, gaudia de l'estona d'independència, lluny dels esguards honestos de la família i dels veïns. Fou en va que mirés el corrent de l'aigua, morada per les resplendors tardorals dels núvols esbiaixats. La quietud del lloc li agreujava la depressió. Sentia angúnia fins d'acostar-se a les coses inanimades, com si pertot arreu la sotgés aquell ull maliciós. S'estremia només de sentir el pas de l'aire entre les fulles escadusseres, cargolades com ocells adormits a les branques nues del bosquet, el bombolleig de la resclosa, l'udol d'un gos d'atura espellifat; el brunzit dels fils de conducció elèctrica la feia tremolar, temia els somriures de la gent que la pogués veure i per sobre de tot li feia por l'atzar d'una coincidència amb en Pere. Mai com ara no conegué l'angoixa del terror, qualsevol trepig al darrera li feia entresuar els polsos i les mans; els batecs del cor li tallaven la respiració, al sol pensament de poder trobar-se al costat l'alta silueta d'aquell home bru de rostre, de somriure clar, simple de gest i de paraula.