Los qui ara veuen en els ponts de la Riera...


Obra:Del meu fadrinatge (p. 45-47 i 48)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Los qui ara veuen en els ponts de la Riera i en les hortes del Prat i en altres edificis, com l'Hospital dels capellans, aquelles làpides de marbre amb la inscripció : «lo nivell de les aigües el dia 8 d'octubre fou aquest», poden representar-se la mar d'aigua que cobrí els ponts i anegà com un gran estany la plaça d'en Balmes; però no poden figurar-se la impressió d'horror que causava veure portar els morts que s'anaven trobant al carrer de Sant Francesc; veure passar hòmens desesperats amb sols les calces i peu nu, amb els cabells erissats, enraonant sols com boigs, dient, tot colpejant-se el cap, tot perdut, tot perdut... I  anaven los veïns, reunits en collotges de veïnat, trametent-se les notícies que es rebien dels horrors i desgràcies d'aquella nit de trista memòria. Que allò havia sigut una mànega d'aigua que, descarregant a la part del Ponent de la Plana havia embotit i reinflat sobtadament una Riera, el Mèder, que sol anar sempre escassa de caudal, i que al juntar-se amb el Gurri també revingut amb les aigües de la part de Llevant, s'havia eixit de son areny i invadint les hortes i les adoberies i rompent una bretxa sota el pont nou de la carretera de Barcelona, se n'entrà la riuada de dret cap al carrer de Sant Francesc, inundant i aterrant amb la fúria impetuosa de la corrent moltes cases. I es contava que el capellà de la iglésia d'aquell carrer extramurs de la Ciutat, al veure la terrible avinguda, se n'havia pujat a dalt de la teulada, per donar l'absolució als qui cridaven esfereïts veient-se en perill de mort tan violent.

De com la impetuosa corrent se n'havia emportat molins i edificis enters, un se'n podia formar una idea, veient al mig de la Plaça d'en Balmes, un colp retirades les aigües, una roda de sínia amb l'animal mort que tenia la testa enclavada entre els raigs de la mateixa roda; veure en un camp a l'altra part de la Riera un sostre de posts damunt d'una pallissa que no s'havia desfet baixant aigua avall, i damunt d'aquell sostre, bona part i dreta, una taula i al peu un caixonet amb llibres que serien de l'estudiant de la casa que el riu s'emmenà en sopols. De les llàstimes de famílies perdudes, la que més trencava el cor era la de l'horta d'en Tona al Prat de la Riera, que no en va quedar rastre, desapareixent tota la gent de la casa que eren nou entre pares i fills, tots rossos i eixerits que feien bo de veure. [...]

Se recolliren piadosament els cadàvres que po­gueren ésser trobats, particularment enmig de la brossa apilonada entre la pollancreda del Prat d'en Gallinés i sota els enderrocs de les cases del carrer de Sant Francesc; i tot seguit sense demora, en la Santa Iglésia Catedral i en moltes altres iglésies se feren solemnes funerals en sufragi de les víctimes de l'aiguat que serà sempre recordat com una jornada de tristíssim dol pels vigatans.