Prompte s'ompliria el poble del soroll de les campanes...


Obra:Matèria de Bretanya (p. 153-154)
Municipi:Altea
Comarca:Marina Baixa

testing image

Prompte s'ompliria el poble del soroll de les campanes tocant a mort, i el ressò s'escamparia pels carrers lentament, com una taca d'oli sagrat. Esmunyint-se teules avall. Rodant rodant per les costeres com l'udolar que fan els gossos les nits de l'hivern.

Jo tenia por de mirar dins la caixa, però mirava sense voler. I tancava els ulls i tornava a mirar, però no podia alçar-me de la meua cadira perquè la morta era ma tia, i diu que la família havia d'estar present. M'hauria agradat d'anar-me'n amb els altres xicons a caçar parotets vora la font, o a fer arca amb els de Bellaguarda, o a jugar al calig a la plaça. Però havia de romandre al costat d'ella i mentrestant la seua ànima-papallona estaria creuant el llindar de l'altre món. Li havien ficat unes sabates de vellut negre i jo li mirava els peus. Xicotets.

Pel finestró del menjador que era com si fos un mirador obert cap al Baluard, entrava tota la llum de la vesprada, i des del meu seient podia veure les Piles i Sant Jordi i el Barranquet, i en acabar-se el pla començaven per una banda les faldes de Bèrnia i per l'altra banda els vessants d'Aitana. I jo vaig pensar que tot allò era massa bonic per a envoltar una persona morta, i per això no sentia pena, perquè tot seguia essent igual que ahir i que despus-ahir. I demà també seria semblant.