Cada dimarts hi havia mercat...


Obra:Matèria de Bretanya (p. 107-109)
Municipi:Altea
Comarca:Marina Baixa

testing image

Cada dimarts hi havia mercat i es parava a la plaça del Convent, vora el carrer de la Mar. El mercat era un esdeveniment de molta importància, perquè endemés dels venedors de segó, d'arròs, de dacsa, venien altres que portaven teles de percala i de crespo, i escurada de Manises, i quincalla tan lluenta com el sol de migdia. I els venedors eren forasters i molts venien amb la seua dona perquè els ajudàs a parar la parada i a vendre. Però la importància més gran del mercat —més que l'aplec dels homes que compraven barcelles de dacsa o de blat, i sacs de segó, i cabassets de llavor d'herba— era o a mi m'ho semblava així, que en el mercat et trobaves amb amics i parents i coneguts que d'altra manera hauria estat més difícil que els pogueres trobar. I es parlava de tot i es malparlava una mica de tots.

Els homes arribaven de bon matí, carregaven allò que havien mercat, dalt del matxo, i se n'anaven. I aleshores quedava el mercat sencer per a les dones; aquelles dones que exercien tothora el matriarcat llur sobre el poble. Algunes venien caminant des de Capblanc o des del Barranquet o des de Capnegret, però les de Sogai i les de l'Adrover i les de les Mallades venien a cavall d'un burro per no cansar-se les cames de caminar. I totes duien cabassos de palla i sarnatxos d'espart per posar les mercaderies, i es cobrien el cap amb barrets de palma, i duien un paraigua negre i gran, com una maledicció, i aquest paraigua les aïllava del sol, escampant a l'entorn d'elles un rotgle de llum més difusa, més tamisada.

Ma mare no anava mai al mercat, perquè no era ben vist que les senyores anassen, i trobe que tampoc no li hauria agradat d'anar-hi. A mi sí que m'agradava molt, i de tant en tant em donaven permís i me n'anava amb la masovera, les dues caminant. La masovera que es deia Maria la Canària, comprava boga i saladura i tres o quatre metres de percala i sucre blanc de piló, com si fos una muntanya de neu. I diu que el comprava de piló perquè era més barat, i després, en arribar a sa casa, el feia miques amb una pedra grossa, i a vegades s'escampava tot i queien a terra alguns trossets i jo me'ls menjava.

Maria la Canària, com totes les dones del poble, duia els diners lligats en un mocador, i el mocador dins del si, i quan havia de pagar es ficava la mà per l'escot del vestit i començava a escarbar-se. I jo pensava que qualsevol dia es treuria el pit sense voler, i l'home de la parada tot atabalat miraria aquell pit tan blanc amb el mugró de color de cirera tendral.