La casa gran i la petita eren tan juntes...


Obra:Matèria de Bretanya (p. 125-126)
Indret:Maricel
Municipi:Altea
Comarca:Marina Baixa

testing image

La casa gran i la petita eren tan juntes, que semblaven com si fossen els dits d'una mateixa mà; el dit del mig i el dit menovell. I si un dia les hagueren enderrocades trobe que ningú no sabria a quina de les dues pertanyia la paret mitgera. A la gran vivíem nosaltres i a la petita els masovers, i mos pares els deien «los caseros».

Quan venien visites havien de veure-ho tot, perquè la gent que ens visitava era molt tafanera; i corrien tota la casa, i els patis, i les terrasses, i el jardí i tot el que hi havia. I en girar el cantó i trobar la casa dels masovers començaven a dir que quina caseta més bonica, i que «parecía como si se apoyara en la otra». Però jo sabia que aquells senyors s'enganyaven, car endevinava que la que veritablement recolzava sobre l'altra era la nostra, la gran, com nosaltres ens recolzàvem també, malgrat que teníem diners, sobre les espatlles i sobre la suor de l'home que treballava els nostres bancals. Però això no ho podia dir a tota aquella gent ni als meus pares, puix no m'haurien entès, i era millor deixar-los amb la seua mesquinesa i que gaudiren i pensaren que eren feliços.