El gesmiler de la Carbonera


Obra:Café del temps (p. 47-48)
Municipi:Altea
Comarca:Marina Baixa

testing image

El gesmiler de la Carbonera

 

Hem netejat el gesmiler de la Carbonera. Li he demanat ajuda a Sebastià i hem podat el gesmiler. Tot. En un matí. Ara, per això, em fan mal les mans i em costa escriure. Em costa escriure muscularment, mecànicament, físicament.

El mateix Sebastià, home de món, s'ha quedat admirat, del gesmiler de la Carbonera. «Digues la veritat: és el gesmiler més vell i més gran de tot el terme, veritat?» I ell, com a bon indígena, ha acceptat sense concedir el total de la raó, per la que puga passar: «El més vell no ho sé; però el més gran que he vist, sí».

L'ha aclarit a consciència. Amb un punt d'amor i tot. «Quina falta tenia de sanejar-se.» Com és natural, ha criticat l'estratègia que he fet servir els anys anteriors. És també consubstancial al geni del país: tots sabem més que tots de tot. I qualsevol forma d'intrusisme és condemnada amb la indefectible acusació d'ineficàcia i ignorància, més o menys velada però positivament sardònica. «El gesmiler m'està parlant i m'està dient: "Ai, si hagueres vingut estos últims quatre anys"!»

És un home carismàtic i faener, Sebastià. Tots diuen d'ell que té les millors mans per a treballar el ferro, que també seria un magnífic jardiner, i que és una llàstima que tinga tan mal cap. És segur que tenen raó. Però a mi em té fascinat, precisament, per la manera franca i oberta amb què exerceix de vividor. Ell no és un cràpula. Si de cas, ha fet un poc l'haca quan ha convingut, amb l'afany de beure's la vida d'un glop. Però amb un cor més gran que la Casa dels Senyorets.