Café de diumenge (fragment)


Obra:Café del temps (p. 54)
Municipi:Alfàs del Pi
Comarca:Marina Baixa

testing image

Café de diumenge (fragment)

 

Diumenge. El café de sempre, vora mar, és ple de gent. Fan futbol. No sé quin partit de la lliga anglesa. Em pense que és el Liverpool. És igual: el futbol enfiga la gent. I els guiris de l'Albir, amb una cervesa a la mà, sucumbeixen a l'encanteri.

El cambrer, amatent, fa servir amb mi el seu valencià d'escola: «Aquella taula és lliure». Ordene -millor dir: demane-, com sempre, un café i una aigua amb gas. Mentre la serveix em faig fort a la taula i trac la llibreteta de les anotacions. En ser que arriba a la taula, ja estic escrivint. I em fa la broma: «Escolte, per favor, prohibit treballar ací». Prove de compensar-li el gest afable amb un somriure: un bon somriure de cortesia. «No, no, no. Ni pensar-ho: treballar, no.» Convencions al marge, li estic sent franc; per a mi, avui escriure és, més enllà de l'ofici, una forma del plaer: una manera d'assaborir amb consciència -que és l'única manera possible d'assaborir- les propines que lliura la vida.

Fa fred. El mar es avui verd, inhòspit, desllavassat, inànime: del color que menys m'agrada. Tot i això, no deixa d'encativar-me. Entre l'ampli repertori de recursos de seducció, un dels que potser hi destaca més és la paleta de colors.