testing image

Ja Vós a mitjan camí


de la vostra glòria encesa

i del nostre món mesquí.

Ja la vostra reialesa,

dolça, a mig aire suspesa

i vinclada cap a mí.

 

Ja bell el  vostre palau,

núvols encara de roca,

terra però ja en el blau.

El tret curt, la força poca:

gairebé el meu cor ja us toca

i, quieta, us esperau.

 

Morena, talment del món

i del seu sol i el seu aire.

Els vostres peus aquí són;

però el vostre vol, no gaire.

sobre Montserrat cantaire

parlau d'un regne pregon.

 

De sobte, al cel cristal·lí

el seu rostre brut de terra

aixecava fra Garí.

El meu esguard ja no s'erra,

si us veig, bella, en l'alta serra

i vinclada cap a mi.