Ausona en la festa de Sant Miquel dels Sants


Obra:Pàtria (p. 685-686)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Ausona en la festa de Sant Miquel dels Sants

 

Enmig d'una plana   de cingles reclosa,

com reina que guarden   de dia i de nit

los braços de l'aspre   Montseny i del Tosa,

desperta somia   la ciutat de Vic.

 

Apar entre masos   senzilla pastora

menant ses ovelles   al marge del riu;

li fa de cadira   l'herbei de la vora,

los salzes d'ombrel·la,   les aigües d'espill.

 

L'airada que bressa   los sàlics i arboços

li'n porta amb sos besos   la flaire sovint,

i al moure en onades   sos fins cabells rossos

fullam deixa veure   de llor entremig.

 

Boscúries i pobles   i viles li diuen

que ella és de Muntanya   la reina gentil,

i rius i fontanes   que hi juguen i riuen

amb dolços murmuris   li tornen a dir.

 

Mes, com si l'hermosa   n'estiga malalta,

no mira ni escolta   fontanes ni rius,

amb lo colze en terra   i amb la mà a la galta

n'està somiosa   de vespre i matí.

 

Tan sols, com a mare,   l'amor la domina,

i al veure en la glòria   regnar un seu fill,

en càntics desplega   sa veu argentina,

per l'arpa daurada   fent lliscar los dits:

 

—Colliu flors, minyones,   colliu flors i menta,

puix tantes me'n porta   festívol lo maig,

gojats que el sol daura,         narcisos que argenta

lo Ter amb escuma      de neu de Puigmal.

 

Portau farigoles,          donzell i ginesta,

que vessen pels aires   glopades de mel,

i amb roba de verges   lo jorn de la festa

llanceu-ne a faldades   per eixos carrers.

 

Amb branques de roure   de tendre fullatge

arcades alçau-hi,   fadrins del voltant,

i enmig d'una selva   de flors i brancatge

a vostre Patrici   guarniu-li un altar.

 

En pal·lis i tàlems   crostats d'or i joies

son nom feu brodar-hi   entre ones de llum,

si or verge volguésseu   fílat, que mes noies

de ses cabelleres   se tallen un rull.

 

Robau per donar-li   les tintes a l'iris,

sos himnes a l'àngel,   sa música al cel,

a l'alba naixenta   garlandes de lliris,

al vespre ruixades   de perles i estels.

 

Son mantell li deixe   la volta serena

quan vetllen sos astres   lo món que s'adorm;

li done amb son trono   lo sol que es destrena

corona de núvols   d'argent volador.

 

Balcons i finestres   guarniu de domassos,

com l'herba i les ones   blavosos o verds;

amb llum i harmonia   seguiu-li los passos,

sos passos hermosos   que guien al cel.—

 

Cantant se recolza   dessota les ales

de somnis joiosos   Ausona altre colp,

en tant que el riu Mèder,   mirall de ses gales,

escampa en los aires   sa dolça cançó.