Una gorja fonda i espectacular comença a Monistrol...


Obra:Camins i ombres (p. 75-77)
Comarca:Bages

testing image

Una gorja fonda i espectacular comença a Monistrol i acaba cinc quilòmetres mes avall, al peu de Serra Llarga, en un espai molt obert, malgrat el seu encaixonament entre la muntanya. A la dreta s'alça el Mont­serrat, aquesta tremenda bèstia de pedra. A l'est, un territori d'acusada matisació rogenca, no gaire florit.

El riu davalla, poderós i apàtic, vorejat a una certa altura per la carretera. Sembla com si mai no arribés el sol al seu jaç. Les aigües són d'una verdositat grisa, molt metàl·lica. Als seus marges s'alimenten herbes i arbustos, de tija grassa i fulla plena. Els arbres van pletòrics de saba. Quan en aquest barroquisme vegetal apareix una granota, inflada i llefiscosa, produeix una certa inquietud.

I és tristot l'edifici de la colònia fabril, un altre embalum de ciment que aixopluga els obrers de la fàbrica corresponent. Qualsevol dia no en quedarà ni un: o tancaran la fàbrica o se n'aniran a treballar a la ciutat. Sobre la porta d'entrada hi ha un llum escardalenc, com de dispensari. La factoria dona damunt el Llobregat.[...]

A mig congost s'alça la magna estructura del pont que va a l'estació de ferrocarril i del funicular. Des del seu centre pot copsar-se la grandiositat paisatgística del Llobregat navegant entre el cúmul muntanyós. El funicular aeri transporta en pocs minuts al mateix monestir: ascendir en aquesta gàbia per damunt la barrancada posa la carn exactament de gallina. Llavors sí que la gorja es presenta d'una magna configuració. L'experiència val la pena.

L'estret s'obre davant una muntanya acusada, de bella pineda, i uns camps de conreu. Hi ha empits d'oliveres, amb llur gris delicat, que contrasta fort amb l'exaltació de roques i fullatges. L'olivera és un arbre tardoral, de matís, que no té res a veure amb les naturaleses exuberants de verdor. L'olivera és propícia a l'au nocturna, la puput o el mussol.