Van arribar a aquella ciutat ...


Obra:L'últim patriarca (p. 81)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Van arribar a aquella ciutat que feia tot d'olors rares, són els porcs, havia dit l'oncle, en aquest maleït país mengen tants porcs que han de fer alguna cosa amb els seus pixums i no en tenen prou de menjar-se'ls que reguen els camps amb els seus perfums. El molestava especialment aquella ferum fins que va arribar al pis on havia de viure i per un moment potser va pensar a tornar-se'n. Ja no eren els porcs, eren les adoberies que voltaven la casa de parets plenes d'humitat, suspesa damunt del riu. Una altra feina que fan en aquesta ciutat és arreglar les pells dels animals per fer-ne sabates, bosses i jaquetes.

La fortor s'assemblava a la que feien les pells de conill de l'à­via quan les posava en remull amb farina i aigua fins que en queien tots els pèls i li servien per fer-ne els panderos que utilitzaven a les festes. La mateixa fortor però multiplicada i mul­tiplicada i que se't ficava als narius i ja no en sortia mai mes.

Et pots quedar amb aquesta habitació, Mimoun, hi havíem tingut un gitano que vivia amb nosaltres, però ha decidit de tornar amb els seus. Ja ho veus, aquest és el nostre reialme, sense dones i sense ningú que ens faci la feina.

Mimoun va veure el racó de menjador destinat a fer de cuina, amb tot de plats amuntegats i unes mosques sobrevolant-los en cercles; es va adonar que la pintura del menja­dor es clivellava pertot i en algunes bandes arribava a desprendre's de la paret, que la llum tènue entrava per les dues finestres de la sala, perquè en aquella ciutat la llum no tenia gaire força, però també perquè els vidres estaven entelats de pols i esquitxats de greix aquí i allà.