El monestir de Sant Benet de Bages, posat en un lloc de molta amenitat...


Obra:Tres guies (p. 910)
Comarca:Bages

El monestir de Sant Benet fou fundat entre els anys 950 i 960 pel noble Sala. Fins el 1348, el monestir, que gaudia de bones rendes, va viure els seus anys de plenitud. Emperò, la pesta va deixar-lo amb només dos monjos. Començà un període de decadència que es va resoldre el 1593, quan l'abadia va unir-se amb el Monestir de Montserrat. S'hi instal·là un col·legi, en què s'ensenyaven ciències eclesiàstiques, llengües i poesia. L'activitat docent s'allargà fins al 1671. El 1820 es publicà la Constitució que abolia l'Ordre Benedictina. El 1835, els monjos abandonaren definitivament el monestir, que fou adquirit el 1907 per Elisa Carbó Ferrer, mare de Ramon Casas, qui va començar la tasca de restauració del monument. Hi podem llegir el poema de Ramon Bassegoda (La Bisbal d'Empordà, 1856-Barcelona, 1920) dedicat als capitells del monestir. També els dos fragments de Josep Pla que narren diverses anècdotes de Ramon Casas i els seus amics lligats amb l'indret. Finalment, Maria-Lourdes Soler a

testing image

El monestir de Sant Benet de Bages, posat en un lloc de molta amenitat, a dos quilòmetres de Sant Fruitós - forma part d'aquest municipi -, ha d'ésser considerat com una de les peces bàsiques de la comarca. En conjunt és romànic. Ha sofert molt la devastació de les inclemències del temps i de les vel·leïtats humanes. Fou una abadia benedictina. El foc que suportà al segle XVII i la devastació del 1835 el deixaren molt atropellat. A l'últim saqueig es perderen molts incunables. L'església, de dimensions reduïdes, és d'arc de volta de canó; el cimbori té dos pisos i el campanar és quadrat. Els claustres, una mica ombradissos, són mantinguts per dobles columnes que formen seixanta-quatre capitells exornats amb escenes bíbliques, històriques o simplement al·legòriques i decoratives. Aquesta peça ha pogut conservar la seva dignitat gràcies a l'interès del qui en fou el propietari, l'il·lustre pintor Ramon Casas.