Tríptic a la plaça de Sant Miquel de la Barceloneta


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Tríptic a la plaça de Sant Miquel de la Barceloneta

 

I



Tenir una plaça que et compassa el viure,

com la de Sant Miquel, perfectament

rectangular, amb cases a ponent

i l'església a llevant per sobreviure.

 

Qui una vegada hi passa, sempre sent

la dolça senzillesa del conviure,

i la palestra interna de ser lliure

li posa foc a la primera dent.

 

Plaça de Sant Miquel arran de mar,

per nosaltres —diguem-ho— la primera

del món, amb una font que és com un far.

 

Voltada de botigues —ràpid, bar

i tota una petita rastellera—,

ens fa de pont damunt del nostre atzar.

 

II

Totes les llums li escauen, dia i nit.

De dia, els plàtans li desfan la troca

dels fils del sol, i la claror que hi toca

té un verd profund, transfigurat, polit.

 

De nit, la font, que és la farola encesa,

hi deixa caure uns fils d'argent nuats,

amb un silenci, que els enamorats

recullen com el mot de la promesa.

 

La font no para. Infants, homes i dones

i gossos i coloms beuen a doll

el que la font els dóna: llum i aigua.

 

Com els infants, els homes i les dones

i els gossos i els coloms m'atanso al doll

i bec el que tu em dónes: llum i aigua.

 

III

Sis bancs dels resistents —pedra picada—

tothora esperen estadants fidels.

Es relleven sovint: no hi posen rels;

el seure té una força limitada.

 

Tot participa de la joia alada.

Els dies són els cavallets dels cels.

La marinada duu remors d'estels

i el somni se n'enduu la marinada.

 

Plaça de Sant Miquel arran del port.

Hi prenen la volada vida i mort.

El batre de l'Amor s'hi manifesta.


A tots aquells que m'ho voldran sentir,

amb la veu fonda d'un cargol marí,

diré que sempre, dia i nit, és festa.