testing image

La meva llar

(del carrer Mar, 40 de la Barceloneta, amb una impressionant vista al port)

 

La meva llar

és un repic de festa

que no ofeguen el dol ni la tempesta.

La meva llar

s'alegra i canta, dòcil, vora el mar.

Té els finestrals

esbatanats com ales

on agombola el cel totes les gales.

Té els finestrals

amb sol i lluna, gallardets i pals.

Ran de balcó,

rosers i clavellines

tremolen sota el vol de les gavines.

Ran de balcó

camins de llum li deixen serenor.

D'ales i cel,

d'esqueixos de mar blava,

de cloquers i muntanyes rep la saba.

D'ales i cel

es nodreix cada dia el seu anhel.

Infants i ocells,

en voladúria immensa,

un flanc li han pres per maternal defensa,

infants i ocells.

I en l'altre flanc s'hi adormen els vaixells.

Veu en la nit,

com llantions alerta,

barques feineres que el ponent desperta.

Veu en la nit

com li filen el dia amorosit.

I el dolç amor

—oh llar barcelonina,

mig franciscana mig montserratina—,

i el dolç amor

de la pobresa fa el seu cant sonor.