A la conferencia ha vingut Jordi Xercavins...


Obra:El viatge. Dietari 1986-1990 (p. 163-164)
Municipi:Rubí

testing image

A la conferencia ha vingut Jordi Xercavins, l'amo de la finca que tant impressionà els meus anys d'infantesa i adolescència; allà somiava els meus amors d'estiu, i he descrit aquells boscos en nombrosos llibres. Parlem i ens convida a visitar la casa, a la tarda. Així ho hem fet. Ens ha rebut el matrimoni gran i un fill que viu a la casa pairal. La vegetació exuberant segueix envoltant la masia que, amb les terres, fa 100 hectàrees. La finca és sòlida, amb austeres sales i menjadors perfectament conservats, de parets gruixudes i mobles massissos de fusta i cuir. Sobris retrats d'avantpassats i pocs ornaments. Hi falten flors, detalls que indueixin a pensar que li vida hi és agradable fins en les més petites i delicades coses.

La senyora m'ha semblat lleugerament malenconiosa. Es lamenta que ningú no l'enveja. ¿Per què em deu confiar aquesta intimitat, amb tota la intenció de fons que comporta? Hospitalària, ens serveix refrescos i dolços. Xercavins, que s'ha fet canviar el cognom per anteposar aquest, ens mostra l'arbre genealògic, enorme pintura mural amb antecedents fins al segle XI. Veiem els testaments, ben conservats i catalogats. Arrelat a la terra, aquest amo es mostra conservador en extrem. Lola, després, ens conta que fins fa poc els fills encara li feien l'amistat, o sigui que li besaven les mans. La família de Lola havien sigui antics arrendataris duna vinya de l'heretat.