Lo rellotger


Obra:Nit de lluna (p. 26-27)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Lo rellotger

 

Temps passat d'alegre història,

conhort dolç de la memòria:

¿Què et vas fer?

Goig de pau tan ben sentida,

ja no alegraràs ma vida

plascenter.

 

Lo record servo, com prenda,

de l'enjoiellada tenda,

del tresor,

gran per mi, d'acer i plata;

de la xica escaparata

plena d'or.

 

Amb amor recordo encara

los, de qui jo em creguí pare,

sers vivents;

sers vivents, perquè vivien,

quan de mi vida rebien,

per moments.

 

Cent remors a la vegada,

dins llur closca cisellada

de cristall,

com un sol, movent-se a l'hora,

eren veu alentadora

pel treball.

 

Bell eixam d'abelles riques

amb esmalts fetes boniques,

d'or i argent;

quants cops fóreu la dolcesa,

lo consol de ma tristesa

d'un moment.

 

Quan, del pèndol, la pausada,

lenta marxa acompassada

veia jo,

¡com me convidava a glòries,

com me duia les memòries

del temps bo!

 

Amb quant dolça senzillesa

tinguí jo per gran saviesa

lo lograr

veure, en lo menut rodatge,

lo que feia l'engranatge

deturar.