30 de març [1970]


Obra:L'aroma d'arç (p. 173-174)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

30 de març [1970]

 

CLEMENTINA ARDERIU. Un dia d'aquest mes, no recordo quin, vaig visitar Clementina Arderiu. Vam parlar de la pròxima visita d'en Carner a Ca­talunya, i ella em va explicar la intervenció amical del poeta quan Carles Riba i Clementina festejaven. Els pares de Clementina no volien que es casés «amb aquell estudiantet». I precisament s'esqueia en una temporada de dificultats i de crisi moral per al pare d'en Riba. S'havia incendiat la seva fàbrica i es quedà sense un cèntim. Poc després, una parent li deixà una bona quantitat, el pare d'en Riba la invertí comprant una casa a l'Hospitalet, i heus ací que els llogaters no li pagaven ni cinc, i el pobre escultor —el pare del poeta— tornava a estar arruïnat, deprimit, sense esma per defensar-se. S'estava en un racó de la casa, abatut, abandonat a la desgràcia. Llavors en Riba contà aquelles dissorts al seu amic Carner. Era quan el poeta de La paraula en el vent estava a punt de casar-se amb la xilena Carmen de Ossa. Un dia va anar a l'orfebreria del senyor Arderiu a encarregar l'anell de prometatge.

Durant l'entrevista parlà del seu amic Carles Riba, un jove extraordinari —digué—, a qui esperava un brillant futur. Aquell comentari d'un home com en Carner —que llavors ja tenia un gran prestigi— va canviar l'actitud negativa dels pares de Clementina. A més, en Carner procurà de resoldre la crisi (econòmica i moral) del pare d'en Riba. Anà a trobar en Bofill i Mates, que aleshores era regidor de Bar­celona, i li demanà que obtingués una «col·locació» a l'Ajuntament per al vell Riba. La cosa reeixí, i l'escultor recobrà la confiança i la calma. Tot plegat va fer possible el casament d'en Carles amb la Cle­mentina. tyle='color:black; mso-themecolor:text1'>que s'ordenin en faules.

I en demano perdó.