Un cop a fora, la Júlia...


Obra:Les seduccions de Júlia (p. 227-228)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Un cop a fora, la Júlia li va preguntar si el nom del carrer tenia alguna cosa a veure amb un dels plats nacionals catalans, l'escudella barrejada.

—Indirectament sí. El carrer s'havia dit Trentaclaus, perquè hi havia una porta de la muralla medieval, ador­nada amb tres desenes de claus. Però com que, durant segles, els ceramistes que fabricaven les escudelles on se servia aquesta sopa catalana van tenir aquí els seus tallers, va acabar sent coneguda amb el nom d'Escudellers. A principis del segle XIX, aquest carrer era un dels més importants de la ciutat, tot i que ara costi de creure, amb nombrosos comerços, tavernes i cafès, el més conegut dels quals era El Jardí, perquè a l'interior hi tenia un agradable pati enjardinat. Aquest cafè es va convertir en el Folies Bergére, quan Barcelona va passar a ser una imitació del París més llibertí. Ara només queda un cabaret rònec, que ja ha passat els seus millors anys, però que es resisteix a morir.

La Júlia i en Xavier van passar per davant del restaurant Los Caracoles, i ella va recordar que el local era tota una institució. L'arquitecte li va comentar que seguia sent un lloc de referència al barri i que per algu­na cosa era un dels més antics de Barcelona, tot i que els seus millors anys van ser quan se n'encarregà el Gordo Bofarull, un home increïblement simpàtic, nét del fun­dador. El personatge era un extraordinari relacions públiques, que es passejava amb el seu xarret vuitcentista pels carrers de la ciutat, cantava òpera amb un cert talent i sortia al cine amb freqüència.