Sant Sadurní d'Anoia: casa de la vila...


Indret:Ajuntament
Comarca:Alt Penedès

L'ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia fou edificat entre el 1896 i el 1900 per Ubald Iranzo i Eiras. Cal advertir que el projecte arquitectònic de l'edifici es distingeix d'altres conjunts monumentals modernistes per la senzillesa de les formes i per la sobrietat de la representació. No obstant això, la mescla de diferents materials, la superposició d'elements gràfics i pictòrics sobre la planta de l'edifici i el caràcter innovador de certs elements –els fanals o la campana –mostren la coherència urbanística amb altres edificacions construïdes a la vila durant el final del segle XIX. Davant d'aquest edifici emblemàtic de la població escau llegir-hi aquesta descripció que en féu Josep Vallverdú (Lleida, 1923)

testing image

Sant Sadurní d'Anoia: casa de la vila. Balcó per a les proclames, al temps que calia aconseguir vots i enardir la plebs, quan la televisió no ens acostava, com fa ara cada dia, les figures ministerials. Si en parlar de l'Ajuntament de Vilafranca en critiquem benèvolament els fanals, no podem pas fer gaires elogis, mal que ens dolgui, als llums que voregen aquest balcó principal: semblen peses d'halterofília decantades.

Però aquest Ajuntament és discret, no pretén d'enlluernar ningú. Si no fos a la placeta i no en presidís el quadrat, diríem que gairebé vol amagar-se, modest i llis. Poques motllures, i les que hi ha, són llises; en canvi, com l'església parroquial, presenta uns lleugers estucats a la paret, estucats que ens semblen lloables i que constitueixen una de les decoracions més nobles per a les façanes.

Realment, l'únic element que ens hi sobra és l'estranya torre metàl·lica, autèntica gàbia que enclou un joc de campanes. És ben clar que té una utilitat secundària: tot visitant, si es perd per dins els carrers de Sant Sadurní-població, com Capellades, que és una mica perdedora-, si mira enlaire vers el campanar sabrà sempre on és el nord. Com també sabrà, situat ensota de l'Ajuntament, que es troba al rovell de l'ou del brogit automobilístic: els carrers del Raval i de Sant Antoni, ací a la vora mateix, són el punt de convergència del traüt rodat.

De pertot trobeu rètols indicadors de caves de xampany: no és només un tòpic: és que, des de les més grans fins a les altres més xiques, aquesta població i els rodals, concentren la majoria de cases productores i comercialitzadores.