Tancat el Suizo...


Indret:El Glacier
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Tancat el Suizo, vaig ser un assidu client del Glacier, que, com el Suizo, tenia entrada per la Rambla del Centre i per la plaça Reial, i també com el Suizo tenia apartaments privats a l'entresol. La planta baixa estava decorada amb unes amables pintures d'Emili Grau Sala, deliciosament decimonòniques, que li donaven un aire d'intimitat.

Als anys cinquanta, el seu propietari, senyor Torres, extremava el barcelonisme del seu establiment ajudat per l'ambient confortable de les escenes de Grau Sala. Recordo que el dia de Reis de 1950 els organitzadors del Premi Nadal, que des de la seva fundació es reunien al Suizo, com que no volien deixar la plaça Reial i les Rambles per concedir el seu guardó, van sopar al restaurant Glacier. Precisament aquell any fou el del llançament veritable del sopar del Nadal i el restaurant va estar tan ple, tan atapeït i curull, que només aquell any s'hi va poder celebrar la concessió del premi, que va passar pràcticament a l'altre costat de la Rambla, als salons de l'hotel Orient.

La fama gastronòmica del Glacier la va guanyar als anys trenta i va continuar després de la guerra. La popularitat del res­taurant va començar amb els seus pollastres a l'ast, que anunciaven pomposament com a pollastro allo spiedo en revistes com El Mirador o El Be Negre. L'ast estava situat a l'aire lliure, a les voltes de la plaça Reial, i hi giraven uns pollastres daurats, d'un or vell, extremadament olorosos i temptadors.