El darrer dia de l'existència del Suís...


Autor:Sempronio
Obra:Barcelona era una festa (p. 83-84)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El darrer dia de l'existència del Suís —30 de març de 1949— va entrar al restaurant a l'hora de sopar un dels seus clients habituals.

—Avui serviu-me a dalt —ordenà al cambrer.

L'home va tancar-se en un dels salonets de l'entresol. Perquè no el veiessin plorar! Quaranta anys de menjar en el mateix restaurant justificaven un comiat pesarós.

Un altre concurrent al Suís que no s'ho sabia acabar era Paco Ubach, de Terrassa, que presumia de ser el degà de la clientela. Per espai de mig segle va baixar diàriament del seu poble res més que per anar al Suís. Coneixia la casa més bé que 1'amo. Tutejava tota la dependència.

I quan entrava i sortia de la casa, en caminar per la Rambla, Paco Ubach, amb el seu galant i autumnal senyoriu, semblava captar els darrers reflexos d'una època extingida ja aleshores: la de l'Edén, del Palace, de l'Alcázar, de l'Excelsior i, naturalment, del Suís.

Barrat ja el cafè. Paco Ubach vagarejava els primers dies pels pòrtics de la Plaça Reial, fins que el sereno, piadós, obria un parell de dits la porta perquè tragués el nas a la sala deserta. Des del llindar, Ubach sostenia una conversa muda, amorosa i planyívola, amb els miralls polsosos, els llums apagats, les cadires apilotades damunt les taules...

Amb el senyor Ubach vam evocar moltes hores del centenari cafè, especialment les coincidents amb el seu període més brillant. I quan ens fallava un nom, una cara o una circumstància, demanàvem ajut a Miquel Matas, l'amo de la casa, que tancada ja aquesta al públic va invitar-nos a una pòstuma consumació. Com si diguéssim als fune­rals.

No és qüestió de traçar la història del Suís, sinó simplement de deixar constància de la identitat i dels fets de diversos dels seus parroquians.

Pel cafè-restaurant Suís va desfilar literalment tot Barcelona. Resultaria empresa agosarada fer un inventari de la clientela. Gairebé seria més senzill trencar-se el cap pensant «qui no anava al Suís». I de trobar-lo, segur que es tractaria d'un qualsevol. Per poca significació que un barceloní tingués en la política, en la Borsa, en les arts, en els negocis o senzillament en la disbauxa, segur que en una ocasió o altra s'havia recolzat en les tovalles del Suís.