De l'antiga [Plaça Reial]...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

De l'antiga [Plaça Reial], referida a quan jo era petit, en con­servo una visió luxosa i romàntica. Els llums de gas dels porxos competien en il·luminació amb els aparadors d'unes botigues distingidíssimes i afavorides per la millor clientela. La plaça era, comercialment, un apèndix del carrer de Fernando. S'hi venien articles de la més òptima qualitat. Esmen­taré només les tendes que jo recordo: la casa de roba Camps; el «Bazar de los Andaluces», on va­ren comprar-me la primera capsa de compassos; la sastreria i camiseria Furest, a la cantonada del passatge Madoz; els magatzems «El Águila», que hi romangueren fins al final de la primera guerra europea; una botiga d'objectes d'art retolada «La Farola de Bronce», a l'angle on més tard s'establí el restaurant «Glacier»; la camiseria Bel; la farmàcia «El Globo», a la cantonada del carrer de Colom, que ens obsessionava, més ben dit, ens esgarrifava amb la llarguíssima i entortolligada tènia (cuc solitari) que, dintre d'un flascó d'alcohol, exhibia en un aparador. Faig punt per men­cionar 1'establiment que més ens atreia, la joieria i rellotgeria «La Isla de Cuba», que feia angle amb el carrer del Vidre, que va vers Escudellers. A la façana tenia un carilló (algú afirma que fou el pri­mer conegut a Barcelona) que assenyalava hores i minuts mitjançant plaques canviables. Tots estàvem una mica pendents de les hores en punt, i un o dos minuts abans de tocar volàvem a «La Isla de Cuba» per encantar-nos amb la successió de les plaques i el concert de les campanes.

I tornàvem als nostres jocs, al centre de la plaça, que era el domini de la quitxalla, a l'entorn dels parterres i de la vulgar font de ferro colat, car, com ja he explicat anteriorment, 1'actual font de les Tres Gràcies, per l'època que evoco, romania confinada al Poblenou. Mai no va arribar a ésser realitat el monument al rei Ferran el Catòlic que constava en el primitiu projecte de la plaça.

Cal subratllar que el singular episodi de la font suprimida i reposada és característic de la histò­ria del paratge, que durant cent anys fou un constant fer i desfer. Inacabables havien estat les peripècies registrades per la seva construcció, des de l'enderroc del convent dels caputxins, que ocupava el solar, fins a l'adopció del projecte definitiu, degut a Francesc Daniel i Molina, el gran arquitecte de la Barcelona neoclàssica. No és sorprenent, doncs, ni nou, que l'Ajuntament actual hagi volgut ficar-hi també cullerada. Donem gràcies a Déu que s'hagin salvat les al·ludides palmeres, concretament les de l'angle nord-est, les magnífiques washingtònies.