Va enfilar per la ronda litoral...


Obra:Les seduccions de Júlia (p. 196-197)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Va enfilar per la ronda litoral, i això em permeté descobrir una Barcelona no imaginada, amb un barri nou i ordenat, d'on emergien escultures d'artistes d'avantguarda i sorra de Copacabana mediterrània, on s'alçaven dos gratacels bessons que semblaven els germans petits de les Twin Towers de Manhattan. Allà on hi havia hagut fàbriques que eren part de la història del moviment obrer català, com ara Catalana de Gas, Crèdit i Docks o Motor Ibèrica, ara hi havia edificis signats pels arquitectes catalans més reconeguts, amb vistes al mar, que guardaven amb fidelitat la quadrícula de l'Eixample. Un cop posats a eliminar, els urbanistes havien fet desaparèixer les vies del tren, convertides en muralla ferroviària que separava la costa i la ciutat. I fins i tot l'últim rastre del Somorrostro, un barri gitano que amagava en la sordidesa de les seves barraques misèria i pillatge, alegries i penes, i que va tenir Carmen Amaya com a referent cultural. També havien passat a millor vida el reformatori on els nens passejaven els diumenges amb les espardenyes d'espart i el cap rapat, el mercat del peix situat d'esquena al zoològic, les casernes militars, ara destinades a facultats universitàries, i tants d'altres edi­ficis de la rebotiga de Barcelona, perquè el Poblenou havia estat, durant anys, una mena de golfes de la ciu­tat, on anava a parar tot allò que ningú no sabia on posar. Durant anys, havia acollit, fins i tot, un museu municipal on es van cobrir de rovell, verdet i ronya, escultures amb tanta història com el monument al doc­tor Robert de Llimona, l'al·legoria de la República de Viladomat o l'estàtua de Casanova de Nobas. De tot això m'informà, precisament, el meu considerat taxista, que, ara que s'acabava el viatge, havia guanyat en loquacitat. Li vaig preguntar si la piqueta havia posat fi als xiringuitos de la Barceloneta, i el meu interlocutor em digué que sí, malgrat la campanya dels mitjans de comunicació perquè quedessin com a testimoni d'un barri que feia olor de peix fresc, on es podia menjar amb els peus a la sorra mentre cantava un guitarris­ta amb ànima de poeta.