Virolai


Obra:Poesia, 1 (p. 226)
Comarca:Bages

La construcció del cambril s'inicià l'any 1876 i no acabà fins al 1885. Dirigí les obres Francesc de Paula del Villar i Lozano, ajudat per Antoni Gaudí. Cal esmentar que la decoració interior és un exercici d'harmonia entre diversos elements neoromànics, neogòtics i renaixentistes, a través dels quals podem albirar el que després serà el modernisme català. Emperò, el centre d'aquest cambril és, òbviament, la talla romànica de la Mare de Déu, epicentre i raó d'ésser del monestir. Al seu davant, hi ha una escultura de Sant Jordi en fusta policromada, i tanca la composició del lloc la cúpula, executada per Joan Llimona i que representa, en una síntesi al·legòrica, la Verge amb el Nen Jesús als braços juntament amb una imatge de la muntanya de Montserrat. L'any 1880, any del Mil·lenari de Montserrat, Jacint Verdaguer va escriure el celebèrrim Virolai i Josep Rodoreda va guanyar el certamen per musicar-lo. D'ençà d'aleshores, i sobretot durant la dictadura de Franco, el Virolai es convertí
testing image

Virolai

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat Estel,
il·luminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel.

Amb serra d'or los Angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del cel que els Serafins baixaren,
dau-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
lo sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.

Donau consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai los cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu lo cors que l'han deixat.

Mística Font de l'aigua de la vida,
rajau del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixau-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, los que us vegen!
ditxós lo cor que s'obre a vostra llum!
Rosa del cel que els Serafins voltegen,
a ma oració donau vostre perfum.

Cedre gentil del Líbano corona,
Arbre d'encens, Palmera de Sion,
lo fruit sagrat que vostra amor nos dóna
és Jesucrist, lo Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història,
i és Montserrat lo nostre Sinaí;
sien per tots l'escala de la Glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat, Estel
il·luminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel.