testing image

En el record sense fons

 

A Joan Salvat-Papasseit,

a qui no vaig conèixer però sí estimar.

 

Tot és

com és

i va

com va,

Joan

Salvat

Papasseit.

 

Tu has guardat

fusta al moll

i t'he estimat, no conegut.

Al moll he treballat

uns cinquanta-dos anys

—en pre-guerra, i en guerra i en postguerra.

 

Ara visc de la meva jubilança.

I miro, cada dia, des de casa, el moll

i veig l'ombra de la teva fusta.

 

I faig versos regulars

i versos irregulars.

 

Veig, com tu veies, les gavines,

i veig la Vida i la Mort,

i he escrit quatre versos que diuen:

 

«Com que som gent de marina

i vivim arran del port

sempre pensem en la mort

com un volar de gavina.»

 

I sento tot l'enyor

d'ahir, d'avui i de demà

—de sempre—

i em torna el teu nom

a la punta del bolígraf.

 

Adéu,

Joan

Salvat,

adéu.