Al peu de casa tenia el carrer Ample...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Al peu de casa tenia el carrer Ample, que havia estat la via millor de la ciutat durant un parell de segles i que en el meu temps conservava encara un aspecte nobilíssim del qual, ho confesso, a penes vaig adonar-me. El trobava fred, amb poques botigues i no gaire circulació. Potser la sola cosa que va impressionar-me des de la primeria va ser la Plaça de Medinaceli amb el seu reixat (després estúpidament suprimit), la seva vegetació atapeïda, frondosa i acollidora, després negligentment esclarissada, i la seva graciosa columna amb els dos fanals coronada per l'estàtua de Galceran Marquet. No sabia que allò era un "square" anglès fet i pastat, però hi girava els ulls amb una admiració tenyida de sorpresa. Al carrer Ample es dreçava i es dreça encara, tota convalescent de les ofenses, la basílica de la Mercè. Hi entrava de tant en tant amb "Madrina", però en sentia parlar contínuament a les altres ties, que hi feien totes les seves devocions i hi passaven moltes hores. La Capitania General, d'aspecte força més modest que avui, m'oferia l'espectacle d'una guàrdia i d'unes entrades i sortides de militars. La llarga paret, sense portes, del Parc d'Enginyers accentuava la desolació del darrer tram del carrer Ample i feia pressentir el gran esbatanament de la Porta de la Pau.

En general, per anar i venir del col·legi tant el meu germà com jo passàvem pel carrer dels Escudellers. Fins a l'indret on fa la recolzada, i que avui, potser per influència de Nicolau d'Olwer, que va ser tinent d'alcalde i hi va viure tants anys, ha canviat de nom i ha pres el de la via que realment sembla prolongar, la d'Avinyó, era un carrer perfectament burgès.