Vora el barranc dels Algadins


Obra:Bestiari (p. 231-233)
Indret:Casa Regal
Municipi:Algemesí
Comarca:Ribera Alta

testing image

Vora el barranc dels Algadins

 

Fa uns mesos vaig anar al barranc dels Algadins. el nom d'aquest barranc fa brollar immediatament al cor dels valencians els versos apassionats de Teodor Llorente: "Vora el barranc dels Algadins, / hi ha uns tarongers de tan dolç flaire / que, per a omplir d'aroma l'aire, / no té lo món millors jardins". Potser per això aquell barranc se'm manifestava com un lloc nimbat i arrebossat de naturalesa, amb una captivadora energia, que com inesgotable ullal marjalenc coronat de brosses i lliris, extreia del seu interior, a borbollons, les més belles formes de la vida i la poesia més inefable. el barranc dels Algadins resumia, en fi, en les meues precàries esquematitzacions, el paradisíac "jardí" de les terres riberenques del Xúquer.

No fou fàcil trobar el barranc dels Algadins, al terme d'Algemesí ningú l'anomena ja així. El barranc dels Algadins amb aquella facilitat que té la nostra llengua per a empobrir-se, ha passat a dir-se, en una antonomàsia microlocal, "el barranc". Alhora aquest ha estat transformat en camps de cultiu, i on abans hi havia aigües, canyissar i cudols, ara es troben tarongers i favars. Ja no hi ha ànecs silvestres, com anunciava Llorente, i el mas del poeta ("Allí hi ha un mas, i el mas té dins / volguts records de ma infantesa / per ells jo tinc l'ànima presa / vora el barranc dels Algadins" ) es conserva tan sols en part.

Tanmateix, pel barranc encara corre l'aigua d'una sèquia, clara i viva. Vaig passar gran part de la vesprada jugant amb aquelles aigües, on botaven les granotes i on les serps s'esmunyien entre les brosses, amb reflexos iridiscents i de plata. en la vegetació aquàtica  vaig descobrir unes extraordinàries  sangoneres, que guaitaven el pas d'una presa. Segurament, aquelles sangoneres eren l'última deixa d'aquells arrossars que es trobaven vora el mas ("Vora el barranc dels Algadins / l'aigua corrent los camps anega; / en sos espills lo sol llampega, / i trau l'arròs verdosos brins"). Aquelles sangoneres, associades al cultiu de l'arròs  i que deixaven les cames dels treballadors sangonoses, havien sobreviscut en aquella sèquia al pas del temps. Vaig pescar-ne una i vaig estudiar com evolucionava el seu cos afuat, en un moviment anacrònic i ja del tot oblidat pels homes. A poc a poc una estranya tristesa es va apoderar de mi mentre badava amb l'estira i arronsa de la sangonera. Em va entristir comprovar de nou la indiferència dels valencians davant del seu patrimoni: l'oblit absolut en què romania el mas de Llorente i com aquell màgic barranc havia estat quasi per complet destruït. I així, la meua ànima presa es va dessagnar lentament de tristesa, amb les últimes escorrialles del capaltard, vora el barranc dels Algadins.