testing image

IV La Pedrera

 

No és foc, ni mar, ni vent, però ondula com si ho fos,

flameja, flamareja, tempesteja:

el foc, la mar i el vent l'han feta així,

entre desafiant i submarina,

com esculpida per l'erosió,

com agitada per una passió

d'aigua remoguda per les ales de l'arcàngel:

«Ave, gratia plena»

proclama la pedra a les baranes del terrat,

i tota la façana sembla sacsejada des de dalt

per una forca immensa i invisible.

I la pedra sembla dir «que sigui així,

que sigui en mi segons la seva voluntat»,

i es deixa agitar com un paper, una lona o un decorat

i llueix arrel celeste en la glòria del terrat

com si baixés d'un cel tan ric de si

que sota seu tot fos esplendor pura d'existir.