A Montserrat


Obra:Flores de estío. Poesias (p. 63-64)
Comarca:Bages

Un cop haurem entrat pel portal d'accés al recinte del santuari i situats al bell mig de la plaça, podem llegir el poema que Víctor Balaguer (Barcelona 1824 - Madrid 1901), un dels capdavanters de la Renaixença va dedicar a la Mare de Déu, respectivament el 1857.
testing image

A Montserrat

Sembrant brillants i perles,
Lo espai d'Orient colora
La purpurinia aurora
D'un dia desitjat,
I al so d'instruments varis,
Joioses i festives,
Pujant van comitives,
Camí de MONTSERRAT.
Las flors sos calces obren:
La font dolça murmura
La llebre en l'espessura
S'amaga amb gran temor;
I en tant salta a flor d'aigua
Lo peix de blanca escama,
Lo aucell, de rama en rama,
Cantant va son amor.

Pugeu amb nosaltres,
Ninetes hermoses,
Les costes famoses
Del bell MONTSERRAT;
Veurem entre penyes
L'excelsa MADONA,
Veurem la patrona
Dels bons catalans.

Veurem les altes crestes
On pròdiga Natura
Desplega sa hermosura,
Ostenta son poder,
I enmig barrancs sens fondo,
Veurem les coves fosques,
On formen pedres tosques
joguines a son pler.
Veurem lo Monasteri.
Tebaida catalana;
Veurem la FLOR GALANA,
Ramell de perfeccions;
I aquell sens fi d'ermites
Que el mont agrest rodegen,
En tant que lo hermosegen
En belles posicions.

Pugeu amb nosaltres.
Ninetes hermoses,
Les costes famoses
Del bell MONTSERRAT;
Veurem entre penyes
L'excelsa MADONA,
Veurem la patrona
Dels bons catalans.