—¿Ho has vist?


Obra:Summa Kaòtica (p. 85-86)
Municipi:Begur

testing image

—¿Ho has vist? ¡El maleït pop se la volia fotre! —deia esbufegant, veu enrogallada d'aiguardent, boina fins a les orelles, mocador d'herbes al coll, calces arromangades en Ribas Descalç, pujant de quatre grapes les Roques Planes de la Platja de Poel—. ¡¡¡Estimo aquesta mossa!!! Cada any segueixo la diversa comèdia de la seva arribada. Quan ho has vist una vegada no te'n pots estar...

L'home xop, regalimava. Acabava de sortir de l'aigua després de la fenomenal cabussada des de dalt del penya-segat fronter a l'Illa Roja. Penya-segat que des d'aquesta data memorable porta el nom de "Salt d'en Ribes".

La seva corpulència caigué al costat d'Anamorphus, que seia a les roques balmades, capricioses sota la barraca de l'Avi Rajoler. (Niu de gavines d'obra corcada amagat al roquissar.)

En Descalç esbufegà:

—¡Sort de l'onada! Ha pujat a l'hora. Si no la topada contra l'escull m'hauria capolat. El carpó em fa molt de mal... Tu ets testimoni que no ha estat un intent de suïcidi com diran les males llengües. Tot i que no em falten motius... La gent sap les pallisses que em dóna la milionèsica encarnació de Xantipa. Vull dir la meva dona. I tot per la meva afició als boscos, als animalets, a la primavera... Ni tampoc he caigut a causa d'una borratxera, com pensaran alguns maliciosos. No he begut ni una gota des d'anit que vam sortir a buscar un marrec del poble, perdut qui sap on... Tu anaves amb la Primavera, ¿oi? T'he vist seguir-la amb els ulls clucs com un somnàmbul. ¿Per què no has fugit amb ella?... L'hauré espantada amb el xarbot de la meva caiguda... Però tornarà a buscar-te i la veuré de prop...

Les onades topaven a les anfractuositats de les Roques Planes, hecatombe geològica en pla inclinat amb milions de forats de tota forma i grandària, i d'ací i d'allà eixien brolladors de bromera que s'enlairaven i queien rítmics i diversos.

A peu del penya-segat, les restes d'un antic naufragi: una àncora enorme, rovellada i ferros retornats, escrostonats. Les onades hi passaven enfurides; topaven contra l'escull a peu del Salt d'en Ribes i seguien per l'estret que el separava de l'illa Roja, vermellosa i fàl·lica, amb quatre pins al damunt.