És legítim de suposar...


Obra:Homenots. Segona sèrie (p. 348-349)
Indret:Can Mario
Municipi:Palafrugell

testing image

És legítim de suposar que a Frankenthal el senyor Miquel conegué Enric Vincke, d'Osnabrück, també empleat a la casa Bender, que hi féu una positiva amistat i que d'aquests contactes nasqué la societat Miquel i Vincke. És possible que Paul Meyer, que trobarem de seguida, fos també un altre empleat de la mateixa firma.

Així, doncs, l'any 1900 fou el de l'aparició de Miquel i Vincke, societat que fou creada principalment amb diners de l'oncle Xurri, ja totalment lliurat a la fascinació comercial, a la vitalitat i a l'empenta del seu nebot Joan Miquel. L'any següent (1901) el títol social sofrí una ampliació i s'anomenà Miquel, Vincke i Meyer, perquè s'hi afegí l'altre empleat de Frankenthal que al·ludírem fa un moment. Aquesta societat demostrà tenir una capacitat d'expansió impressionant. Sortida pràcticament del no-res, el seu volum agafà unes dimensions extraordinàries. El 1910, data de la mort de Paul Meyer — que morí al Japó en el curs d'un viatge comercial per l'Orient llunyà — aquesta empresa era la més important de la indústria del suro a la Península — Portugal, s'entén, inclòs. Tenia (a Palafrugell principalment) més de mil obrers i produïa més d'un milió de taps el dia, fabricava discos de suro natural i posseïa la millor instal·lació coneguda en qualsevol país per a fabricar paper de suro per a l'embroquetat de les cigarretes, que llavors era, en els països capdavanters, un producte extremament curiós. Fou aquesta fàbrica i en aquest moment el que representa la decadència definitiva de l'artesanat del suro i l'entrada en la industrialització.[...]

El dia que a Palafrugell se sentí per primera vegada a les sis del matí — llavors es començava a les sis del matí — el corn de can Joanet Mario (nom que el poble donà a la fàbrica que com a primera personalitat havia creat Joan Miquel) quedà pràcticament debolit el període que Dom Pérignon, amb els seus vins escumosos, havia iniciat a Champagne feia un segle i mig. Jo he viscut en la meva època i en aquest país, una revolució profunda: ha estat aquesta.