A la tarda, una mica cansat de voltar pels carrers...


Obra:Retrats de passaport (p. 11-12)

testing image

A la tarda, una mica cansat de voltar pels carrers, decideixo fer una visita a l'oncle Martí — germà del meu pare —, que és casat amb una senyora de la població. A casa de la senyora Emerenciana Capella, sogra del meu oncle, el servei em fa saber que la família ha anat a prendre cafè a casa del senyor marquès de Robert. La casa de Robert — el palau Solterra — és a dues passes de la de la senyora Mencianeta, que és el nom familiar de donya Emerenciana. Hi vaig.

Travesso el pati fosc i senyorívol i enfilo l'escala de pedra que condueix al primer pis. Un criat — un criat que tant podria ésser el fill d'un masover com un estudiant de capellà — passa l'encàrrec. Al cap de poca estona l'oncle Martí, amb la seva barba rossa, tímid, notòriament sorprès, apareix al pas de la porta i m'invita a entrar. Travessem una habitació i una altra i una altra. Els meus ulls, enlluernats pel sol del carrer, s'acostumen lentament a la dolça, agradable, penombra del palau. Quan hi començo de veure un xic clar, tot em sembla magnífic i senyorívol. Mobles pagesos bons, pintures severes a les parets, tapissos, enteixinats. A la fi, arribem a un menjador gran, tocat per la llum verdosa i humida d'un jardí reclòs. L'ambient del menjador ja no és tan feudal, però és amable, reposant. Hi ha uns balancins adorables que fan un petit grinyol moderadíssim.

En veure'm la tia Elvira m'abraça. M'interroga, després, en veu molt baixa. En un racó de la sala — ho descobreixo tot parlant — hi ha una taula en la qual hom juga a cartes.