A l'hora dels eixams


Obra:Primeres poesies (p. 89-90)
Indret:Casanoves
Municipi:Illa
Comarca:Rosselló

testing image

A l'hora dels eixams


A l'hora dels eixams ni un sol branc se movia,

la pinya dura i reïnosa resplendia,

quan m'estava no sé si despert o adormit

en el pendís d'estepa i de timó florit,

tot sol a l'abandó d'una tarda escollida,

com abocat al doll puríssim de la vida.

Un alè de salut m'omplia cada braç

d'una força d'arrel nodrida per l'ermàs.

 

Vora el vinyot hi verdejava una figuera,

i li feia un somrís, tan vernissada que era,

ja que allà dalt semblava, en l'espai abrandat,

filla antiga del sol i de la soledat.

Allà dalt, els penyals sota la solellada,

arriscats o ajaçats amb l'esquena colrada,

miren com la colobra, a l'amor de l'estiu,

va allargant el fiçó davant del front geliu.

 

***

 

Mes, ja entrada la tarda, una nova frescor

anava removent la fulla. La remor

encomanada a l'arbre a cada branc naixia.

Bé sospirava el maig! De vegades sentia,

no gaire enllà del jaç el glop d'una perdiu.

Un ocell venturer gosava alçar son piu.

Algun grill confiat treia sa nota ardida,

anunciadora de la fresca beneïda.

Les esquelles, de la fondària de la vall,

suspenien dins l'aire un camí de cristall,

o s'escorrien, mig perdudes, les esquelles,

i no veia el ramat de cabres o d'ovelles

que, fidel, s'allunyava, agrupat pel retorn,

i així venia a cloure el remoreig del jorn.