És semblant a los del veïnatge...


Obra:Prosa completa I (p. 380-381)
Municipi:Illa
Comarca:Rosselló

testing image

És semblant a los del veïnatge. No hi ha rengleres de rosers. No hi ha un bassí d'aigua verdosa. Tan sols ma germaneta hi té lo seu jardí petitet al racó, prop de la barraca, un jardí de violes i jonquilles nevades en hivern, de clavells i pensaments los mesos de primavera.

A un altre racó, ella, la fantasiosa, ha fet plantar un avellaner.

És un hort de pagesos. S'hi crien mongetes tendres, a l'ombra dels presseguers que la tramuntana vincla. Abans, tot lo llarg del caminet, hi havia una vora de xiprers. Ja l'han treta. Feia nosa als perers, posats a la filada, com los nins que van a estudi.

A l'altra banda, un canyís s'acata sota el feix d'una parra. Lo meu hort del Riberal és com un hort de pagesos.

 

Lo veig per tercera vegada. La primera, en hivern, a les hores del capvespre, era tot despullat i turmentat. Enyoravi que no hi hagués algun toranger, alguna palmera de vanos vernissats. La segona, als primers dies d'abril tot just los presseguers, amb una mitja rialla de verges primaverenques, deixaven caure sos mantos acolorats. Ara, és el juny. Los lliris i les maduixes embalsamen lo meu hort.

 

Per flairejar los lliris, m'he assentat entre els lliris, per los flairejar i oir ensems les refilades dels rossinyols. Dins los horts veïns, ne veia d'altres, platejats i junts. Me semblava que de llarg a llarg del caminet passaven mossèn Cinto i sant Francesc.

Després, m'he entrat a l'hort d'en Jan, que la porteta sempre n'és oberta.

L'hort d'en Jan és més retirat, més atapeït. Allí, he vist que una faixa roja s'enrotllava sus de les branques d'un presseguer. En Jan l'havia posada per allunyar los passerells de les maduixes. I després, he travessat lo caminet, amb el xano-xano de mossèn Cinto i sant Francesc, amb el xano-xano del capvespre en les diades de juny.

 

Dins la Bosqueta, sota la Font d'en Ribalta, allà s'hi troba lo meu hort. Darrere el fullam, sorolleja la ribera i n'hom veu, entre els xiprers, les tristes garrigues de la Gavatxeria.

A migdia, lo cel és barrat per les muralles d'Illa, que grisegen, de la Rodona fins a la iglésia Sant Esteve del Pedreguer.

Sus del teulat de la primera s'enlaira una platana i la torre geganta de Sant Esteve se destaca al mig de les blavors canigonenques.

Allà, dins la Bosqueta, sota la Font d'en Ribalta, allà, amb els seus lliris blancs, com les encantades del somni, he deixat lo meu hort del Riberal.