Elena


Obra:Primeres poesies (p. 51-52)
Municipi:Illa
Comarca:Rosselló

testing image

Elena


S'acataven les verdes canyes

que el vent feria amb son alè

i ben retallat el xiprer

sobre un fons nevat de muntanyes.

 

Assolellades hores d'or,

camps d'userda, dolça verneda,

i tu, planyívola font freda,

que afavories nostre amor.

 

Hortes de fruita saborosa,

préssecs mollars, pomes de gel,

bromes suspeses dins el cel,

mates d'enfalga, nit blavosa.

 

Oh pura gràcia del país,

en ella jo vos he trobada.

En el seu cos, en sa mirada

vivia tot el vostre encís.

 

"És teu el bé que s'assolella»

me deia amb son ingenuïtat,

i me semblava veritat

aquesta paraula que deia.

 

Perquè els seus llavis molsudets

amb la sentor que hi respirava,

perquè dels seus ulls la llum blava

i els seus rossos cabells desfets

 

eren per mi tot el fullatge,

la font de clar degotadís,

i m'oferia en un somrís

el fresc mirall del paisatge