L'estret jardí


Obra:Obra poètica (p. 147-148)
Municipi:Illa
Comarca:Rosselló

testing image

L'estret jardí


Rossinyol, rossinyolet,

no l'encertes, la tonada;

és un maig tan fredolic,

que t'enganya el calendari.

 

Temps incert de fi d'abril,

quan el pas del juny s'acosta.

Rossinyol, rossinyolet,

no he sentit el glopejar

de les perles, en ta gorja.

 

On és el cantar d'ahir,

cascatella tan vermella

com el floc de les cireres?

 

Les cireres són escasses,

poc sol per les enrogir;

les primaveres passades,

tot les vol enterbolir.

 

El cant nou és un ressò

de l'encantament d'ahir,

quan era l'estret jardí

portalada d'infinit.

 

Rossinyol, rossinyolet,

ha fugit per sempre més

aquell goig que sols naixia

a la casa del Bulès.