Quan eres infant


Obra:Primeres poesies (p. 5-6)
Municipi:Illa
Comarca:Rosselló

testing image

Quan eres infant


Quan eres infant, tot era amarat

d'una dolçor que t'admirava

i l'encís de la novetat

d'un cant fresquívol te bressava.

 

Corrien més pures les aigües del riu.

Lluïa el cel com les rajoles.

Feia més por el bosc ombriu

i s'hi badaven les violes.

 

Hi havia encantades dins l'ombra allavors.

La Fera guardava reclosa

dintre la torre, enllà dels horts,

una donzella somniosa.

 

Te feies als lladres. Anaves armat

d'una llarga espasa de fusta,

pel carrer tort, assedegat

de defendre una causa justa.

 

Era el teu realme amunt, al graner.

El company gat, d'orella fina,

sempre esperava, falaguer,

els ratolins de la farina.

 

La gent era bona i duia de l'hort

el préssec, la figa ensucrada,

el moscat negre o llum d'or

que donaven a la mainada.

 

El cel era blau, blau el Canigó.

Les coses semblaven ben fetes,

Érem dins l'estret carreró

vives i lliures aurenetes.

 

D'aquell temps passat guarda la il·lusió

com branca d'ametller florida,

i ves respirant-la, ja que és lo millor

que en la terra ens dóna la vida.