Com que calia anar a la caça de la clientela...


Obra:L'ocell tranquil (p. 182)
Municipi:Illa
Comarca:Rosselló

testing image

Com que calia anar a la caça de la clientela, el pare aviat llogà una caseta força exigua a la carretera de Montalbà, a tocar de l'estable on tancava el cavall, i ens instal·là poc després al carrer de la Placeta de l'Oli, al barri de la Barrera. Aquest vell barri és el niu dels meus records. Ja n'he esmentat alguns a propòsit de Francesca, la serventa, que fou la guia dels nostres primers passos, i, a través dels contes que ens repetia cada hivern davant la llar de foc, sota dos gerros de la Xina, la mestressa del meu llenguatge. Gràcies a Francesca, jo sabia que hi havia dos mons: el que suscitava la seva verba i el que jo començava d'entrellucar al meu voltant. Hi havia també dues estacions: la del foc, que acompanyava els contes, i la de la superfície de l'aigua on s'emmirallaven les bombolles de sabó, perquè, un cop a la setmana, segurament el dijous, acompanyàvem Francesca a un safareig particular, a l'altra banda de la generosa fontana de Sant Jaume. Calia veure-la, nua de cames, ben plantada sobre els seus malucs, el mocador nuat al coll, aguantant en equilibri damunt el cap un cove de roba. El meu germà i jo caminàvem a la seva ombra, atents a les seves ordres, perquè ens volia sempre prop d'ella, com una lloca els pollets.