Mare entre cims i boires estelada...

Obra:Verb (p. 498)

Indret:Monestir de Montserrat. Sant Joan

Comarca:Bages

L'ermita de Sant Joan, situada en un massís a una alçada superior al monestir i a la qual es pot accedir a través d'un funicular, és un altre punt dominant de l'entorn del santuari, el qual ens quedarà als peus. És una bona perspectiva, en conseqüència, per llegir-hi el poema de Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) dedicà a la Mare de Déu.

Veu d'Eva Marichalar:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/ZxBixLT4KH4PPSAeiqDZ.mp3

Mare entre cims i boires i estelada,
sobirana d'espígols i fondals,
mena l'èxode nou de ta fillada
ran de les voravies immortals.

Cerclada d'invisibles voladúries,
veus serres, mar i delerosa gent,
tu que serves de tantes de centúries,
color de terra del més alt forment.

El prec oïres de les nostres mares,
i encomanat com t'era llur sentit,
trobem en els teus ulls que els decantares,
reflex d'aquells qui s'emmenà la nit.

Tu que en temor visqueres i en pobresa,
dels perseguits eixugaràs el plor,
mare que escoltes amb igual tendresa
doctes versicles, virolais en flor.

I si pintà Fra Angèlic la rotllana
dels sants en el gran dia resplendent,
bé t'hi plaurà dels nostres la sardana
quan un so de tenora hi dugui el vent.