Oblit a Serrabona


Obra:Poesia completa (p. 281-282)
Municipi:Bula d'Amunt
Comarca:Rosselló

testing image

Oblit a Serrabona


El pur oblit per una estona

del sol abraça el marbre a Serrabona.

Si travessa mos ulls l'aire serè,

per què la vida passa, amor, per què?

 

Recorda, amor, recorda, oblida.

Tota la vida estesa en un record,

de la llisa carena envermellida

al tel de l'ombra en el camp de la mort.

 

El campanar tallat de llosa dura,

finestra oberta sempre i pura,

sembla portar a l'eternitat

el sospirar perdut dels qui han finat.

 

Si poguessin tornar, parpella oberta,

tot seria per ells un raig gemat,

i els feriria amb una incerta

mirada la innocència del ramat.

 

Si poguessin tornar, què mirarien,

desavesats com són de la claror?

Amb quina veu antiga poblarien

el monestir sense remor?

 

Recorda, amor, recorda, oblida.

Tota la vida estesa en un record,

de la llisa carena envermellida

al tel de l'ombra en el camp de la mort.

 

*

 

T'abandonem, Serrabona, a la lluna

que treu el seu creixent del campanar.

De sa capça verd tendre el blat moro desfà

sa cabellera bruna.

 

La columna era fresca a cada mà.

A l'orient s'envermellia una carena.

I ara la lluna veu dins l'ombra davallar

els camps de cendra a la serena.