Font de Montoriol

Font de Montoriol

Voldria l'oir sempre, el degotall,

i refrescar la mà en l'aigua gelada

d'aquella font que en el plec de la vall

i en un saler va rajant confiada.

És per l'ombra ajaguda a son recer

que cada any a l'estiu l'he visitada.

No gaire enllà s'acata un arbosser,

el més gran i amorós de la contrada.

Quin raig més prim per refilar el seu cant!

Vindràs a seure una mica a la vora,

i ja veuràs com te va penetrant

d'una tendra bondat inspiradora.

Creuràs oir la veu del caçador

que baixa assedegat i s'hi reposa.

Els avis ignorats del rodador

tots ploraran ta soledat fullosa.

Una font tan petita, i tant que diu!

Quin exemple més net per a un poeta

de la fidelitat al lloc nadiu

i de contentament i pau secreta!

No te'n podràs distreure, de l'encant,

vora el saler que vessa aigua clara.

I vet aquí per què, tot davallant

pel corriol, te giraràs encara.