Font de Montoriol


Font de Montoriol
Voldria l'oir sempre, el degotall,
i refrescar la mà en l'aigua gelada
d'aquella font que en el plec de la vall
i en un saler va rajant confiada.
És per l'ombra ajaguda a son recer
que cada any a l'estiu l'he visitada.
No gaire enllà s'acata un arbosser,
el més gran i amorós de la contrada.
Quin raig més prim per refilar el seu cant!
Vindràs a seure una mica a la vora,
i ja veuràs com te va penetrant
d'una tendra bondat inspiradora.
Creuràs oir la veu del caçador
que baixa assedegat i s'hi reposa.
Els avis ignorats del rodador
tots ploraran ta soledat fullosa.
Una font tan petita, i tant que diu!
Quin exemple més net per a un poeta
de la fidelitat al lloc nadiu
i de contentament i pau secreta!
No te'n podràs distreure, de l'encant,
vora el saler que vessa aigua clara.
I vet aquí per què, tot davallant
pel corriol, te giraràs encara.