A la mort d'en Rafel de Casanova (fragment)


Obra:Poesia dispersa (p. 845)
Municipi:Moià
Comarca:Moianès

La casa natal de Rafael Casanova i Comes ens dóna l'oportunitat de conèixer quin és l'ambient en què van transcórrer els primers anys d'aquest prohom, advocat i Conseller en Cap de la ciutat de Barcelona, a qui se'l coneix, principalment, per una sèrie de fets succeïts durant la Guerra de Successió. En efecte, la tradició ens ha llegat que Rafael Casanova tingué un paper important en la presa de decisions durant el setge de la ciutat de Barcelona. Fins i tot, hom explica que l'11 de setembre, dia en què la ciutat finalment va caure, el mateix Casanova va acudir a la primera línia de batalla amb la senyera de Santa Eulàlia, molt venerada a la ciutat, per tal de donar ànims als defensors. En algun punt de la casa, potser a l'entrada o bé a les sales nobles, en les quals es poden veure unes mostres de pintures al fresc de gran interès, llegirem un fragment de l'elegia "A la mort d'en Rafael Casanova", de Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidriera, 1902).
testing image
Pere Quer:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/03/alamortderafelcasanova1.mp3

A la mort d'en Rafel de Casanova (fragment)

Morir és viure.

Tres mesos feia ja que cada dia,
al despertar-se la ciutat comtal,
los camps que abans solien proveir-la
veia de baionetes eriçats:
lo mur de pedra, sa defensa, veia
dins d'un altre de ferro engabiat.
Morir deu sens remei la noble víctima
o donar-se al que en busca d'ella va.
Mes, això pla, donar-se! Era la roca
que del pèlag enmig aixeca el cap,
adormida a sos brams i de ses ones
al batre coratjós i acalorat.
Si tenia Berwick reguitzells d'homes
i boscos d'armes per a dar l'assalt,
tenia ella la invicta Coronela,
que si bé no era d'homes un grapat,
per un Berwick cada un valgut hauria
i valia per tots son capità,
son capità, l'il·lustre Casanova,
que en la Sala de Cent havia jurat
fer de la plaça una flamant Numància
abans que d'ella un sol rajol donar.