I la dona que amb dos telers...


Obra:La fabricanta (p. 205-206)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

I la dona que amb dos telers vells i algunes lliures de seda comprada a fiar havia començat lo negoci de la casa, fent passar al seu marit de treballador a amo, s'enginyà per a comprar-ne de mecànics, llogà una quadra a Sants i, fent pactes amb lo propietari de la casa que continuaven habitant en lo carrer de Sant Pere Més Baix, per a què les dues botiguetes los fes un magatzem, amb lo fi de traslladar-hi amb més amplitud lo despatx que tenien en l'entresol, animà al seu marit per a començar la segona etapa del seu treball, que, amb sa intel·ligència, sa activitat i no escassejant les privacions de tota mena, en pocs anys los donà per resultat fer-los amos d'una gran fàbrica a Sant Martí de Provençals i de la que compraren a en Corominas, quan aquest se féu bolsista, i de tres o quatre cases a Barcelona, entre les que s'hi comptava la que vivien, que engrandiren amb la del costat per a fer-ne de dues una, ja que ambdós tenien la il·lusió de viure i morir a on s'havien casat, a on havia nascut lo seu fill i a on se feren los començaments de la seva fortuna.

En l'instant en què tornem a trobar a l'Antonieta, feia sols dos o tres anys que havia cessat la seva intervenció directa en lo negoci. Des de que aquest arribà a son grau màxim i es comprà i obrà la casa, fent-hi grans magatzems per al despatx dels gèneros, en Pere-Joan, que feia rotllo entre els primers fabricants de Barcelona, que perteneixia a la Junta de Comerç i a la Junta del Foment i a la Junta de Propietaris i a un sens fi de juntes de tota mena, amb lo que sens adonar-se'n havia anat baratant les ingenuïtats de la jovenesa per la vanitat dels diners, ja no li semblà bé que la seva dona continués treballant a la vista del públic; i, protestant de que ja tenia dret al descans, la privà d'exercir los seus càrrecs. Mes l'Antonieta, treta del darrera del taulell i del contacte amb les treballadores, en quines penes i alegries constantment hi intervenia, amb lo seu fill posat a mitja pensió al col·legi dels Pares Escolapis, a on hi estava des de les vuit del matí a les vuit del vespre, malgrat lo seu pis gran i luxosament amoblat, no sapigué pas resignar-se a viure com a planta paràsita entre els velluts i tapisseries que la voltaven. Passada tota la seva existència en l'activitat del treball, desconeixia per complert l'atractiu que les altres dones de sa nova posició sentien per visites i passeigs, ja que a quaranta anys difícilment se troba gust en costums noves. A més a més, lo pensament de que la seva intervenció ja no era necessària per a la progressiva marxa de la casa la ferí tan vivament i li despertà tan fondes susceptibilitats, que pot ben assegurar-se que aquest clau fou lo primer corc que li rosegà l'alegria d'assolir lo lloc al que havia consagrat los esforços de tota la i seva vida.