Val a dir que hi havia aleshores...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Val a dir que hi havia aleshores moltes menes de misses de dotze i una sola Missa de dotze per excel·lència: la de Santa Anna. La situació d'aquella "Parróquia Mayor" —segons constava al Full Dominical—, en­clavada en el lloc més cèntric de Barcelona, i la circumstància de comptar amb la feligresia més elegant de la ciutat antiga i de l'Eixampla, li portaven la més aristocràtica clientela. Visiblement, quan a Barcelona es parlava de la missa de dotze, aquella missa era la seva.

Els devots —potser fóra mes exacte dir-ne els "clients"— arribaven a l'església a corrua feta, pels volts de les dotze; els del "casc" vell, pel carrer de Santa Anna; els de l'Eixampla, per aquell tros de carrer de Rivadeneira que donava entrada al claustre gòtic; un cop dins, anaven encabint-se com podien en la petita nau i en el creuer d'aquell temple exquisit que presidia, entre les barroqueries del retaule de l'altar Major, aquell grup meravellós de la Verge, Santa Anna i Sant Joaquim, una de les glòries de l'Amadeu.

Alguns senyors o alguns joves que coneixien els costums d'algunes senyores o d'algunes noies, esperaven llur arribada a prop de la pica de l'aigua beneita i somreien com uns beneits en oferir-los-la en el moment d'entrar. Quan alguna d'elles "estrenava" per anar a Santa Anna, hom se n'apercebia tot seguit, perquè no es quedava al fons de l'església, ni a l'entrada del creuer, sinó que la travessaven de punta a punta fins a trobar un seient als primers rengles. Hi havia entrades sensacionals que despertaven murmuris i comentaris en veu baixa: "Deu ésser de la Joana Valls". "No; penso que ara la vesteix la Verdereau"...