La cegueta


Obra:Caritat (p. 321-322)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image
Veu de l'autor:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2015/05/La-cegueta-Verdaguer.mp3

La cegueta

 

N'és ben plantada, n'és bonicoia

na Margarida de Vall-de-Neu,

té els ulls hermosos l'hermosa noia,

mes, ai!, no hi veu.

 

No veu les hortes quan naix lo dia,

no veu los arbres, no veu les flors,

ni el cel, eix llibre a on llegiria

somnis i amors.

 

No veu los lliris, ni les estrelles,

lo sec desembre, ni el maig florit;

vint anys que s'obren, ai!, ses parpelles,

i encara és nit!

 

No veu los joves que la segueixen,

quan va a la missa no veu l'altar;

té els ulls hermosos, mes li serveixen

sols per plorar!

 

L'alba que escampa clarors divines

no té per ella ni un bri de llum;

les roses tenen per ella espines

més que perfum.

 

Quan los que passen li diuen «rossa»,

ella els demana: —Què és la rossor?

Què és l'hermosura, què es per l'ull brossa,

fletxa pel cor?

 

Què són los astres que pel cel roden,

com les idees per lo cervell?

Què és l'estelada que eixes flors broden

com un mantell?—

 

Sa pobra mare de pena és morta,

única estela que la guià:

i ara a la cega, de porta en porta,

la guia un ca!

 

Mes ella espera; no n'està trista.

Ací en la terra, quin ull hi veu?

Ditxosa d'ella! Sols tindrà vista

quan veja a Déu.