Auca d'una resposta del senyor Gaudí


Obra:Auques i ventalls (p. 71-75)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Auca d'una resposta del senyor Gaudí

 

A Carlota Campins


1    Tothom n'ha sentides dir

d'aquest gran senyor Gaudí

 

2    que cada hora — no s'hi val! —

fa una cosa genial

 

3    i no deixa viure en pau

l'home savi ni el babau.

 

4    Ell alçava amb ferro vell

l'alta gàbia d'En Güell

 

5    Arma un temple a Sant Martí

que mai més no tindrà fi.

 

6    Ningú diu de can Calvet

que no fa calor ni fred.

 

7    En un Parc posa En Gaudí

l'Orient a estil d'ací.

 

8    La gran Seu dels mallorquins,

l'esbotzà de part de dins.

 

9    Amb la casa d'En Batlló

burxa el neci espectador,

 

10 i amb la casa d'En Milà

es pot dir que el va aixafar.

 

11 Ara ha fet una maqueta

d'una església «maqueta».

 

12 És el temple i cada altar

tot de fil d'empalomar.

 

13 Però l'èxit d'En Gaudí

ve d'allò del violí.

 

14 Per cinc cèntims ho sabreu

(de les auques és el preu).

 

15 Dona O Comes i Abril

va guarnir un saló d'estil.

 

16 L'estil era... no ho sé pas.

Un Lluís que no ve al cas.

 

17 Ella té un oncle segon

que ha rodat per tot el món.

 

18 Un matí que era al Midi,

se li ocorre de venir.

 

19 Mes s'atura: —A la neboda

dec encar present de boda.

 

20 Què li duc, què no li duc...,

convindrà que hi tingui lluc.—

 

21 Vol quelcom de faramalla,

i de sobte deia: — Calla!

 

22 De petita l'he sentit

fent escales dia i nit,

 

23 que eren, ai, per «desiguales»,

la terror de les escales.

 

24 Un piano li daré;

tant se val que quedi bé.—

 

25 I ja posa un telegrama:

—Cua Erard per una dama.—

 

26 Ell arriba (per Cerbère)

i el piano ja l'espera.

 

27 Envers la senyora Comes

el duu un «pessetero» amb gomes,

 

28  i mant camàlic que sua

puja el piano de cua.

 

29 Per sorprendre-la, era un dia

que la senyora tenia,

 

30 alleujant la consciència,

«cine» de beneficència.

 

31 Porten, amb emoció,

el gran fòtil al saló.

 

32 La neboda va arribar:

— Oncle! — Noia! (Allò que es fa.)

 

33 En mirar el present novell

dona O no cap en pell.

 

34 Però fa un veí subtil:

— ¡El piano no és d'estil!

 

35 —¿Com ho fem? ¡I el vull lluir!

Ja veuràs, crido En Gaudí.—

 

36 Ell, molt fi, ve de seguida.

—¿Què volia, si és servida?

 

37 —Ja coneix—diu ella humil—

que el saló tot és d'estil.

 

38 Sense fer cap dany a l'art,

¿on posem aquest Erard?—

 

39 En Gaudí mira el saló

amb aquella atenció.

 

40 Ressegueix tots els indrets

i mesura les parets.

 

41 D'un brocat alça les gires

i separa cinc cadires.

 

42 I aleshores, somrient,

va movent el cap d'argent.

 

43 La senyora, esperançada,

va a saber-li l'empescada.

 

44 — ¡Tanmateix, senyor Gaudí!

Digui, digui, ja pot dir. —

 

45 Don Antoni, amb la mà dreta,

es rascava la barbeta.

 

46 —¿És vostè—diu molt atent

qui es dedica a l'instrument?

 

47 La senyora que li explica:

—Oh, veurà. Toco una mica.-

 

48       I va dir el senyor Gaudí:

—Miri, toqui el violí.