Sortits de la catedral, ha continuat l'enterrament...


Obra:Diari 1918-1961 (III) (p. 425-426)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Sortits de la catedral, ha continuat l'enterrament. Portal de l'Àngel amunt, l'enorme seguici tornava a créixer fins a regularitzar-se en entrar al carrer de Casp. Poble i clerecia cantaven els cants de ritual. En passar davant la residència dels Jesuïtes, les campanes han giravoltat tocant per a en Gaudí. A la casa d'en Calvet, que construí l'arquitecte que plorem, un crespó negre pujava del portal en senyal de dol.

La policia feia paret al seguici. La seva presència molestava, perquè tothom se sentia mes pacífic que mai. Si aquest era precisament l'esperit de l'enterrament! La tarda queia, les cases tenien els cimells daurats del Sol de posta. Tota l'amplada del passeig de Sant Joan anava de gom a gom, mentre al convent de les Saleses també tocaven a morts. Prompte seríem a la barriada de la Sagrada Família. La humil barriada estava de dol i ho demostrava amb els balcons curulls de gent, les draperies negres que penjaven i les botigues totes tancades. Una volta més les classes humils donaven la gran lliçó i avui era una lliçó que ens emocionava a tots i ens nuava les goles. De lluny, vèiem les teieres del Temple de la Sagrada Família enceses, Cel amunt les flames cremant per la glòria de l'arquitecte creador. Cal trobar-se en aquell marc per a capir-ne tota la seva majestuositat.

La Tina, amb altres amiguetes, era a la barriada del Poblet veient passar el seguici. Quan ens hem vist, han seguit amb nosaltres empeses per l'afany de poder entrar dins el clos del Temple i veure finar l'enterrament. Un espectacle emocionant! El taüt damunt una taula drapada reposa en el lloc del futur presbiteri. L'hora és única i el moment també. Els capellans canten i canta també un respons l'Orfeó Català, mogut pel nervi del mestre Millet. Com descriure'l aquell moment? Els ocells xisclen, els coloms volen entremig d'aquelles pedres que el geni bastia i, allà al cim del campanar, la campana d'en Gaudí tocava cada minut. Aquella campana que tocava pel genial arquitecte que creà el Temple, tocava també el cor de molta gent. Més d'un obrer ens ha dit que aquell toc pausat de la campana l'havia fet plorar.